Tel: 93 302 53 53 / 93 302 11 77 | [email protected]

Carrer de Sepúlveda, 125 08015 Barcelona

Indicaciones Terapeuticas

1º Tractaments físics
2º Ozonoteràpia
3º Per via subcutània, intradiscal,
4º Osteopatía
5º Masoterapia
6º Laserteràpia
7º Kinesiteràpia
8º Natació
9º Tractaments farmacològics

Concepte molt general però extraordinàriament freqüent, que abarca totes aquelles alteracions de la columna vertebral i estructures adjacents que es poden manifestar com DOLOR D’ESQUENA.
Es dedueix d’immediat la gran importància que tindrà el diagnòstic precís per poder aplicar el tractament adient.
Els tres segments del raquis: cervical, dorsal i lumbar poden patir molèsties localitzades en cadascun d’ells o bé generals en tots els segments.
Les causes més freqüents del mal d’esquena s’han de dividir en tres grans grups:

  1. MECÀNIQUES
  2. INFLAMATÒRIES
  3. DEGENERATIVES

El primer grup consta d’alteracions de l’estàtica, de les desviacions (tècnicament escoliosi, cifosi, etc.), alteracions congènites (lisi, listesi, anomalies de transició lumbosacra, etc.), afectacions del disc intervertebral per sobrecàrrega, o afectació d’estructures paravertebrals (muscles, lligaments, etc.), asimetria de les extremitats inferiors amb vasculació pèlvica, i un gran nombre de problemes que poden ocasionar un funcionament inadecuat de la columna, provocant dolor i limitació de la mobilitat.

El segon grup es refereix a les malalties reumàtiques inflamatòries (artritis) que poden manifestar-se en la columna vertebral, la més freqüent i coneguda és l’Espondilitis Anquilosant, més freqüent als homes i al seu inici sol ser en persones joves. També altres reumatismes inflamatoris poden afectar la columna (artritis psoriàsica) i en casos excepcionals podria tractar-se d’un procés nfecciós, de caràcter sèptic (bacterià), tuberculós, brucelar, etc.

El tercer grup es refereix bàsicament a la anomenada sespondilos, que no és  res més que l’artrosi de la columna vertebral, provocant el desgast dels discs i la reacció òssia de les vertebres amb les consegüents alteracions de la funció, aparició del dolor i disminució de la mobilitat. Dintre del grup de procesos degeneratius podríem incloure l’Osteoporosi, que descrivim en la Unitat del seu nom, que en fases evolucionades amb fractures vertebrals pot manifestar-se amb intens dolor i deformitat del raquis (cifosi).
Tot això demostra la trascendència d’un diagnòstic acurat de la causa, per poden millorar els símptomes. Les manifestacions clíniques més freqüents són :
Cervicàlgies, agudes o cròniques, acompanyades de contractures, cefalees, vertígens, etc.
Dorsàlgies, agudes o cròniques, en relació amb els esforços, contractures associades, i en casos poc freqüents poden ser la manifestació de l’afectació d’un òrgan sense relació amb l’aparell locomotor (úlcera gàstrica, angina de pit, etc.)
Lumbàlgies agudes, el típic “lumbago” que bloqueja el sector lumbar pel dolor i la contractura, formes cròniques, nocturnes (típic de la espondilitis anquilosant), associades a afectació de les arrels del nervi ciàtic, lumbociàtica, etc.

Independent de la classificació inicial, hi ha dos procesos que poden provocar greus transtorns dolorosos a l’esquena, la Fibromiàlgia, i també procesos tumorals de la pròpia columna o adjacents.

Un cop aconseguit el diagnòstic, s’ha de volorar l’indicació terapèutica més adient, que com sempre, si es pretén assolir els millors resultats, ha de ser multidisciplinar, seleccionantles millors alternatives dintre de l’arsenal terapèutic del que dispoem a l’actualitat.

dolor de espalda

  1. Tractaments físics. Abarca un gran nombre d’alternatives:
  2. Ozonoteràpia. Per via subcutània, intradiscal, etc., descrit a l’apartat “Ozonoteràpia”.
  3. Osteopatia, als casos en els que sigui una indicació adient
  4. Masoterapia, totes les tècniques de massatges haurien de matitzar-se segons el tipus d’afectació a tractar.
  5. Laserteràpia, com ajuda per potenciar qualsevol acció antiinflamatòria.
  6. Kinesiteràpia, exercicis físics adecuats i personalitzats per cada cas.
  7. Indicació de mobilització dintre de l’aigua, natació, etc., però sempre matitzant com, quan i quant.
  8. Tractaments farmacològics. En determinats casos ha de ser el tractament bàsic (reumatismes inflamatoris, infecciosos, etc.), en d’altres serà com a ajuda del tractament físic per millorar el dolor, la contractura, etc.

La finalitat de la UNITAT DEL DOLOR D’ESQUENA és aglutinar tots aquests conceptes, causes, tractaments, per poder obtenir una visió definida i clara de cada cas i poder aplicar les opcions idònies per guarir, paliar o disminuir la velocitat de progressió de qualsevol de les alteracions que poden provocar aquests símptomes.