Malaltia òssia el concepte de la qual a nivell general no sempre està clar. NO ÉS UNA PÈRDUA DE CALCI, és
una pèrdua de massa òssia. L'os com a teixit orgànic viu
té un procés de formació i de destrucció des del naixement fins a la mort,
l'equilibri del qual està en la massa òssia normal que correspon a cada edat de la vida,
a l'infància hi ha un predomini de la nova formació òssia,
durant el curs de la vida es va modificant la relació de nova formació amb
la destrucció, però sempre hi ha uns nivells de normalitat a cada edat.
Quan es trenca aquest equilibri (menys formació que destrucció) apareix la OSTEOPOROSI, es produeix un BALANÇ
NEGATIU. Com exemple, si tenim un compte bancari amb 50.000 euros (massa òssia)
i cada dia ingresem 10 euros (formació òssia) i retirem 20 (destrucció òssia)
anirà disminuint el capital (massa òssia total) apareixent l'osteoporosi. Aquest simbolisme
ens permet conéixer de forma simplista quins són els transtorns que es produeixen a l'os.
Els ossos estan formats per una estructura bàsica, de suport, de caràcter protèic (osteoide)
sobre la qual es deposita el calci donant la resistència característica d'aquest teixit orgànic,
dins d'aquesta massa òssia hi ha dos tipus de cèl·lules, unes que formen os (osteoblasts) i
altres que el destrueixen (osteoclasts). Sobre la funció d'aquestes cèl·lules hi ha molts factors
que poden modificar-la facilitant l'aparició de l'osteoporosi, per aument de la funció destructora
i disminució de la regeneradora, L'os osteoporòtic és aparentment normal, però l'estructura
esponjosa típica és molt menys densa, hi ha menys quantitat d'ós i com a conseqüència
la resistencia disminueix, i si segueix progresant la pèrdua de massa, no resisteix i aparèixen les
fractures òssies espontànies o a sobrecarregues mínimes
(aplastaments vertebrals, fractura coll de fèmur).
La causa més frequent i coneguda de l'inici de l'osteoporosi és la MENOPAUSA, per la
desaparició dels estrògens, hormones que tenen una
funció de fre a les cèl·lules destructores d'os,
aumentant la seva activitat i provocant la disminució de la masa
òssia (osteoporosi posmenopàusica); no totes les dones la patiran,
només les que tinguin una predisposició genètica.
Tot i això, cal tenir en compte que hi ha moltes més formes d'osteoporosi provocades per diverses causes:
OSTEOPORORSI DE L'ADULT JOVE. Quasi
sempre sense causa aparent, de caràcter genètic, tant en
homes com en dones.
OSTEOPOROSI DE L'HOME, de caràcter
genètic.
OSTEOPOROSI CORTISÒNICA, per tractaments
perllongats amb corticoides en casos de malalties com
asma, lupus o altres malalties sistèmiques.
OSTEOPOROSIS SECUNDÀRIES a malalties
del fetge, del tiroides, de les paratiroides, del ronyó,
etc.
Existeixen, a més, factors com són el tabaquisme, ingesta
excesiva d'alcohol, poca activitat física, alimentació pobre
en láctis o aliments rics en calci i vitamina D.
Els símptomes són inexistents, és una MALALTIA
SILENCIOSA, llevat de quan s'entra a la fase de
fractures òssies, les manifestacions de la quals estaran en relació amb el
tipus de fractura, amb deformitats de la columna vertebral
(cifosi), pèrdua d'alçada, quan es produeixen
aplastaments vertebrals múltiples; coll de fèmur amb els
problemes característics d'aquesta lessió, etc.
EL DIAGNÒSTIC, actualment
molt simplificat gràcies a la DENSITOMETRIA ÒSSIA,
que ens indica la quantitat de massa òssia en relació amb l'edat
del pacient i ens permet classificar la intensitat de la
malaltia axial com seguir la seva evolució, aconsellant sempre
una exploració anual per veure el ritme evolutiu del procés,
que podrem modificar amb el tractament. Als casos més
complexos, associats a d'altres malalties, s'han de practicar
estudis més amplis del metabolisme fosfocàlcic,
determinacions hormonals, etc.
TRACTAMENT
Fa uns anys
tant el tractament com el diagnòstic eren sumament
difícils i amb uns resultats, en quant a la teràpia,
pràcticament nuls. Avui això ha canviat radicalment, l' OSTEOPOROSI ES POT CONTROL·LAR RECUPERANT LA MASSA ÒSSIA
PERDUDA.
a) Mesures preventives. Ja
des de la Infància és aconsellable una dieta adient amb
aportació de calci, fòsfor i vitamina D. Exercici físic,
evitar el sedentarisme, evitar el tabac i no abusar de la
ingesta d'alcohol.
b) Tractaments
farmacològics. L'ús dels bifosfonats, el
raloxifè, el ranelat d'estronci són fàrmacs molt útils
quan s'ha establert el diagnòstic d'Osteoporosi; als
casos més greus o rebels al tractament es poden fer servir les
hormones paratoroidees. Tots aquests fàrmacs actuen frenant
l'acció de les cèl·lules destructores d'os però no sobre
les formadores.
c) Tractaments físics. Amb
la idea d'estimular la formació d'os, es va comprovar l'efectivitat
de la magnetoteràpia feta servir també en
traumatologia per estimular la consolidació de fractures
òssies, i en la pèrdua de massa òssia per millorar l'aspecte de nova formació.
Per això, a l'actualitat forma part de
l'arsenal terapèutic preventiu al control de la
osteoporosi.
