Osteopatia

J.M. Little John, originari de Gran Bretanya va fundar la British School of Osteopathy.
Aquesta escola serà l’origen de tota una corrent osteopàtica a  Europa.
Aquesta teràpia consta d’uns fonaments senzills, que varen ser ignorats per la medecina de l’època, que són:

El cos humà és una totalitat. El cos humà no està constituït per parts independents unes de les altres, sinó pel contrari, interdependents. Existeix a l’interior del cos un teixit omnipresent que assegura a la vegada l’estructuració de l’organisme, la conducció dels líquids i el suport pels vassos, nervis i altres fibres conductores. Aquest teixit s’anomenta teixit conjuntiu o fascia. Still va pensar que aquest teixit bàsic podria ser l’origen de moltes patologies del cos humà, alterant la circulació dels líquids (sang, limfa, influxes nerviosos…). Aquest teixit disseminat al nostre cos com una teranyina fa d’aquest una unitat funcional.

La interrelació de l’estructura i la funció.  Si un nervi , vas sanguini o limfàtic pateixen compressions o distorsions als seus trajectes no poden funcionar correctament. L’osteòpata cerca a l’interior de les estructures corporals les que no presenten un grau de mobilitat suficient amb la finalitat d’alliberarles per permetre que es realitzin normalment les funcionas que depenen d’elles.

La circulació d’una sang sana és fonamental.  Les arteries i els seus nervis han de permetre la circulació constant de la sang, en temps útil i en quantitat suficient; el sistema venós i els seus nervis han de portar a terme la seva tasca sense que es produeixi una èstasi. Tota una sèrie d’anomalies o defectes a la mobilitat poden alterar la correcta distribució dels flluids dintre del cos humà.

El cos produeix les substàncies necessàries per l’homeostasi.  El nostre cos sobreviu gràcies a l’aire que respirem i els aliments que ingerim. A partir d’aquests fabrica les substàncies químiques que necessita pel seu correcte funcionament. L’osteòpata s’encarregarà de reestablir la mobilitat a diferents nivells per assegurar aquesta funció de cara a recuperar l’equilibri anatòmic i fisiològic normal.

El cos té el poder de superar la malaltia. La intenció de l’osteopatia consisteix en permetre a l’organisme del pacient trobar de nou l’equilibri perdut, resultat del problema funcional que pateix. L’osteòpata, gràcies a un raonament recolçat en el coneixement anatòmic i fisiològic, troba els elements que obstaculitzen una correcta funció de cara a garantir una bona salut.

Separar les causes dels efectes. Una correcta atenció a la història de cada pacient i en especial al que fa referència als seus traumatismes i intervencions quirúrgiques proporciona un primer fil conductor per guiar a l’osteòpata cap als transtorns de la funció presentats avui pel pacient. Aquestes causes poden trobar-se en l’aspecte musculoesquelètic, els hàbits alimentaris, sobrecàrrega física o intel·lectual… per tant, si fos necessari l’osteòpata podria orientar al pacient cap a d’altres especialistes per resoldre el seu problema de salut.