Indicacions en Reumatologia
1º Fibromiàlgia
2º Artrosi
3º Artritis
4º Dolor d’esquena
5º Osteoporosi
¿Què és l'ozonoteràpia?
Ozonoteràpia vol dir tractament amb ozó, encara que hem de matitzar el concepte. Es tracta d’una determinada quantitat d’oxígen amb una determinada concentració d’ozó, gas obtingut de l’escisió d’una molècula doxígen (O2) en els seus dos àtoms per crear una nova molècula amb tres àtoms (O3), l’ozó.
Qualsevol teràpia amb ozó ha de fer-se servir amb criteris clars i coneixement profund dels mateixos. L’ozó per via respiratòria, inhalació, és tòxic, sempre s’ha d’evitar el seu contacte amb les vies respiratòries.
La seva aplicació a l’organisme per les vies adients produeix una sèrie de canvis bioquímics deguts a la seva capacitat oxidativa, que desencadena una reacció cel·lular amb gran producció d’agents antioxidants, l’anomentat “efecte en cascada”. L’ozonoteràpia està estretament relacionada amb el concepte de “stress oxidatiu” degut a que genera un efecte antioxidant mitjançant l’estimulació dels sistemes de defensa contra l’activitat dels agents perjudicials; s’ha desenvolupat un programa que permet un millor enteniment de l’estat biològic del pacient (Dr. Frank Hernández).
La dosificació del percentarge ozó/oxígen és fonamental per obtenir els resultats adients i evitar efectes indesitjables.
La medicació actua frenant la destrucció, l'ozó estimulant la formació.
Accions de l’Ozonoteràpia:
1. Acció antibacteriana
2. Efecte immunomodulador
3. Estimulació de la regeneració tissular
4. Millora els nivells d’oxigenació tissular
Formes d’administració
1. Autohemoteràpia.
2. Subcutània
3. Intrarticular
4. Intradiscal
5. Insuflació intrarrectal.
La forma subcutània consisteix a aplicar una determinada quantitat de O2/O3 a nivell subcutani, distribuit per les zones paravertebrals, practicant-se a continuació masoteràpia suau per la difusió al teixit subcutani.
L’autohemoteràpia consiteix en l’extracció de 100 cc de sang que es deriva a un recipient al buit i posteriorment s’introdueix la barreja O2/O3 que es dissol instantàniament en la sang venosa extreta i immediatament es procedeix a la reinjecció de la mateixa per la mateixa via venosa que s’havia col·locat a l’inici.
L’aplicació intraarticular consisteix en introduir la barreja d’oxígen-ozó dintre de l’articulació fent servir la mateixa tècnica d’una infiltració intraarticular.
L’aplicació intradiscal (hèrnies discals) ha d’efectuar-se en quiròfan i està basada als mateixos conceptes descrits.
A partir de l’any 1990, l’Institut Català de Reumatologia i Malalties Òssies de Barcelona va iniciar l’aplicació d’aquesta tècnica, cercant mètodes no farmacològics de recolzament al tractament convencional per les persones afectades de malalties de l’aparell locomotor, en especial les artritis, artrosis, fibromiàlgia i mal d’esquena.
L’experiència de més de divuit anys amb més de cinc mil pacients tractats, d’ells tres mil afectats de fibromiàlgia, junt amb la dels grups de treballs alemanys amb els que hem col·laborat i seguim fent, ens ha demostrat la importància de comptar amb aquesta tècnica dintre del conjunt de l’arsenal terapèutic pel tractament de les malalties reumàtiques.
El primer Congrés Mundial d’Ozonoteràpia celebrat a Bergamo (Itàlia) ha demostrat la trascendència d’aquesta teràpia, confirmant els nostres resultats comparats amb els d’altres paisos.