Tel: 93 302 53 53 / 93 302 11 77 | info@doctorgraell.com

Via Augusta, 281 - 285, 4ª planta - 08017 Barcelona

Osteoporosi

Malaltia òssia el concepte de la qual a nivell general no sempre està clar. NO ÉS UNA PÈRDUA DE CALCI, és una pèrdua de massa òssia. L’os com a teixit orgànic viu té un procés de formació i de destrucció des del naixement fins a la mort, l’equilibri del qual està en la massa òssia normal que correspon a cada edat de la vida, a l’infància hi ha un predomini de la nova formació òssia, durant el curs de la vida es va modificant la relació de nova formació amb la destrucció, però sempre hi ha uns nivells de normalitat a cada edat. Quan es trenca aquest equilibri (menys formació que destrucció) apareix la OSTEOPOROSI, es produeix un BALANÇ NEGATIU. Com exemple, si tenim un compte bancari amb 50.000 euros (massa òssia) i cada dia ingresem 10 euros (formació òssia) i retirem 20 (destrucció òssia) anirà disminuint el capital (massa òssia total) apareixent l’osteoporosi. Aquest simbolisme ens permet conéixer de forma simplista quins són els transtorns que es produeixen a l’os.

Els ossos estan formats per una estructura bàsica, de suport, de caràcter protèic (osteoide) sobre la qual es deposita el calci donant la resistència característica d’aquest teixit orgànic, dins d’aquesta massa òssia hi ha dos tipus de cèl·lules, unes que formen os (osteoblasts) i altres que el destrueixen (osteoclasts). Sobre la funció d’aquestes cèl·lules hi ha molts factors que poden modificar-la facilitant l’aparició de l’osteoporosi, per aument de la funció destructora i disminució de la regeneradora, L’os osteoporòtic és aparentment normal, però l’estructura esponjosa típica és molt menys densa, hi ha menys quantitat d’ós i com a conseqüència la resistencia disminueix, i si segueix progresant la pèrdua de massa, no resisteix i aparèixen les fractures òssies espontànies o a sobrecarregues mínimes (aplastaments vertebrals, fractura coll de fèmur).

La causa més frequent i coneguda de l’inici de l’osteoporosi és la MENOPAUSA, per la desaparició dels estrògens, hormones que tenen una funció de fre a les cèl·lules destructores d’os, aumentant la seva activitat i provocant la disminució de la masa òssia (osteoporosi posmenopàusica); no totes les dones la patiran, només les que tinguin una predisposició genètica.

Tot i això, cal tenir en compte que hi ha moltes més formes d’osteoporosi provocades per diverses causes:

OSTEOPORORSI DE L’ADULT JOVE. Quasi sempre sense causa aparent, de caràcter genètic, tant en homes com en dones.

OSTEOPOROSI DE L’HOME, de caràcter genètic.

OSTEOPOROSI CORTISÒNICA, per tractaments perllongats amb corticoides en casos de malalties com asma, lupus o altres malalties sistèmiques.

OSTEOPOROSIS SECUNDÀRIES a malalties del fetge, del tiroides, de les paratiroides, del ronyó, etc.

Existeixen, a més, factors com són el tabaquisme, ingesta excesiva d’alcohol, poca activitat física, alimentació pobre en láctis o aliments rics en calci i vitamina D.

Els símptomes són inexistents, és una MALALTIA SILENCIOSA, llevat de quan s’entra a la fase de fractures òssies, les manifestacions de la quals estaran en relació amb el tipus de fractura, amb deformitats de la columna vertebral (cifosi), pèrdua d’alçada, quan es produeixen aplastaments vertebrals múltiples; coll de fèmur amb els problemes característics d’aquesta lessió, etc

2. El diagnòstic

Actualment molt simplificat gràcies a la DENSITOMETRIA ÒSSIA, que ens indica la quantitat de massa òssia en relació amb l’edat del pacient i ens permet classificar la intensitat de la malaltia axial com seguir la seva evolució, aconsellant sempre una exploració anual per veure el ritme evolutiu del procés, que podrem modificar amb el tractament. Als casos més complexos, associats a d’altres malalties, s’han de practicar estudis més amplis del metabolisme fosfocàlcic, determinacions hormonals, etc.

3. Tratacment

Fa uns anys tant el tractament com el diagnòstic eren sumament difícils i amb uns resultats, en quant a la teràpia, pràcticament nuls. Avui això ha canviat radicalment, l’ OSTEOPOROSI ES POT CONTROL·LAR RECUPERANT LA MASSA ÒSSIA PERDUDA.

La ozonoterapia por via general ha demostrado tener un efecto positivo en la prevención y tratamiento de las Osteoporosis, justificado por la acción estimulante de la regeneración de los tejidos orgánicos, (por ello se aplica en los tambien en los tratamientos antienvejecimiento). La masa osea es un tejido con procesos de reconstrucción y de destrucción, cuyo equilibrio se altera en la enfermedad osteoporotica.

La medicación actua frenando la destrucción, el ozono estimulando la formación.

3.1) Mesures preventives. Ja des de la Infància és aconsellable una dieta adient amb aportació de calci, fòsfor i vitamina D. Exercici físic, evitar el sedentarisme, evitar el tabac i no abusar de la ingesta d’alcohol.

3.2) Tractaments farmacològics. L’ús dels bifosfonats, el raloxifè, el ranelat d’estronci són fàrmacs molt útils quan s’ha establert el diagnòstic d’Osteoporosi; als casos més greus o rebels al tractament es poden fer servir les hormones paratoroidees. Tots aquests fàrmacs actuen frenant l’acció de les cèl·lules destructores d’os però no sobre les formadores.

3.3) Tractaments físics. Amb la idea d’estimular la formació d’os, es va comprovar l’efectivitat de la magnetoteràpia feta servir també en traumatologia per estimular la consolidació de fractures òssies, i en la pèrdua de massa òssia per millorar l’aspecte de nova formació. Per això, a l’actualitat forma part de l’arsenal terapèutic preventiu al control de la osteoporosi.